També haig de dir que la nostra generació va viure la transició, ja que encara recordo el meu primer walkman, i el meu discman, i fins i tot un mini-disc que vaig arribar a tenir... però ara ja, tots aquests invents han quedat substituïts per l’ipod, que sincerament, els hi dona mil voltes. Ara ja no es pot presenciar com al acabar-se la bateria de l’ipod, la veu del cantant queda distorsionada fins a punts inimaginables (qui no ho recorda amb el walk-man!!!)
I dels ordinadors... al principi valien una fortuna, i eren només pels més afortunats, però ara ja, per sort, totes les butxaques poden accedir a un ordinador amb unes característiques més que raonables. I no podem oblidar Internet!! Quan no hi havia adsl, i et connectaves senzillament a sobre de la línia de telèfon... i podies sentir com el router demanava la connexió!!!
En fi... i ara vivim a l’era Google, era youtube... on tot porta cables i on tot va endollat a la corrent. Però i el canvi que socialment s’ha realitzat?? En pocs anys qualsevol enciclopèdia ha quedat obsoleta al costat del botó “buscar” de Google, tens accés a tot, arreu del món, i a una velocitat raonable (un altre article seria criticar el preu que paguem per la connexió que tenim a Espanya... dels més alts a Europa per tants pocs megas!)... en fi... ja per acabar diré que el que més m’agrada de les noves tecnologies són les múltiples opcions que tens per tot i el fàcil accés... m’explicaré. Un exemple que segur tothom utilitza és el Youtube, posar-te a veure un vídeo, i anar linkant fins que al cap de dues hores et dones conte que la feina que havies de fer segueix igual que el dia abans, però tens un fotimer de vídeos boníssims preparats per ensenyar-los a la teva família o amics... aquí us deixo uns quants avera si us agraden.
;)
PD: el primer vídeo es perquè pogueu comprovar que la relació entre la gent gran i les noves tecnologies és moltes vegades més complicada del que ens pensem!!
3 comentaris:
Hola Mireia!
M'ha agradat la previsió del temps que has posat al blog! (per això t'he mig copiat la idea... jeje) i vaya amb els vídeos....jajaja!
Però no estic d'acord amb el que dius que els ordinadors estan a l'abast de tothom: hi ha moooolta gent que no se'n pot comprar cap!, que nosaltres vivim molt bé, però hi ha molta gent que no...
Ens veiem a classe guapa!
Mar
Mar!! suposo que no em vaig explicar prou bé. Per descomptat que hi ha un gran sector de la població que no pot accedir als ordinadors, però si centrem l'univers en la nostra societat, aquest percentatge és bastant més reduit que fa 17 anys. L'altre dia vaig veure anunciats portàtils LG per 300 euros i poc... sincerament ho trobo tot un avenç.
Per la resta de les societats mundials que no tenen la mateixa sort que nosaltres, em queda dir que hi ha molts governs del tercer món que estàn fent polítiques socials destinades a equipar amb ordinadors als sectors més desfavorits; són ordinadors de característiques acceptables, per preus que ronden els 100euros. Malgrat el preu baix (per nosaltres) els acostumen a subvencionar perquè els sectors menys afavortis d'aquelles societats hi puguin accedir. No obstant, és molt el camí per recòrrer. ;)
Hola Mireia,
Bon relat i bona discussió a l'apartat de comentaris! T'has deixat les experiències i les expectatives...
Eli
Publica un comentari a l'entrada